Estic trista...
No se si dec escriure-ho o no...però m’és ben be igual.
El dissabte vam acompanyar per última vegada a una de les persones que més estimo...em nego a dir-ho en passat, el tio Antonio.
A les 7:53 em va avisar Toni: “el meu pare ha deixat de patir”...
Quan et despertes així, sembla que el mon s’aturi i que l’aire no corri.
Vam arribar a Cervera i de lluny es veia la munió de gent a la casa...tots el voliem acompanyar...les campanes tocaven a mort...no se sentia res més...si, el silenci.
I la corrúa de gent, a l’hora assenyalada, va començar a marxar, cap cot i posat abatut.
Baixàvem del cementiri i ja el trobavem a faltar...”Antonio omplia la plaça, xalava en los xiquets”...si. Sempre tenia una paraula amable.
Quan passava els dies d’estiu a casa d’ells, em preparava la navalleta per que em tallés la fruita a la platja... “agarra el que vullgues, està acabat de cullir”... “tens la clau, la del llavero del PSOE, a la entrada”....
Ara em ve a la memòria un comentari que em va fer algú a l’entrar a l’església...”caram, us ha tocat a la vostra colla!”... doncs si...mon pare, el tio Malaja, el tio Paco Vidal, son pare de Dolors, sa mare d’Antoniet, el tio Antonio...i fa uns quants anys, son pare de Mª Isabel, son pare de Pepita, sa mare de Rosario, el tio Rosendo...i d’altres que em deixaré encara que no ho vullga perque la memòria sempre et juga males passades...ja em perdonareu!
Malgrat la tristesa que m’embarga, puc donar les gràcies perque els he conegut a tots i, fa un parell d’anys a molts d’ells vaig poder agrair-los moltes coses...quan vaig tenir l’honor de ser Mantenedora de les festes de Cervera.
Però hi ha algo que hem d’agraïr fervorosament: ells han sigut els que ens han posat en el mateix camí a una colla d’amics, perque ho som...per sempre!
La tarda assolellada i trista deixava al cementiri al tio Antonio. Un altre amic, Ximo, amb llàgrimes als ulls, el posava delicadament al seu lloc ...
Els xipresos miraven al cel...nosaltres també....tots ells son allà dalt!
Descansi en pau....descansin en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada