El bou embolat

Tal i com us vaig explicar en el post anterior, després de veure els aparells per embolar el bou, a la nit tocava embolar-lo i m'hi vaig atrevir, acceptant la invitació dels emboladors de pujar al caixò. Un d'ells m'aguantava perque al fer fotos no em podia agafar al caixò....va ser una gran experència. Veureu...

El dia anterior ja vaig veure que l'ambient que es forma a la plaça, les cares de la gent, el moment, es de tensió màxima, es respira un ambient carregat i la plaça està plena com un ou.

Estan preparats per que baixi el bou del camió. Mentre, un dels emboladors, mulla de trementina les boles que s'encendran un cop col.locades a les banyes del bou...

Amb el bou fora del camió, aquest s'ha d'encarar al caixò i posar-li les boles subjectes als suports, passar-li les banyes per les arandeles i apretar les palomilles...

Les reines venen amb una torxa i encenen les boles...fixeu-vos amb les cares i com arrenquen a còrrer...Aquesta foto es de les festes del 2011...

Un cop està el bou embolat, Felipe ha de tallar les cordes...es un moment molt perillós... atenció!

I ja està! El bou embolat corre per la plaça...però....atenció! Què passa?

Semblava que tot havia sigut perfecte, però de cop vam veure que Felipe es queixava i sagnava pel braç...i sortia corrent baix els carafals cap a l'ambulància.

El bou va fer un mal gesto i li va enganxar el braç amb una "palomilla"...es va fer un silenci a la plaça. L'ambulància va haver d'atendre Felipe i se'l van emportar....quin patiment! 

Aquí vaig entendre el que m'explicava Ivan, que és molt important que les banyes dels bous no siguis massa tancades i, si us hi fixeu, aquest les hi tenia.

Al final, va ser només un susto, un altre marca al cos de Felipe i l'endemà, em va enviar un missatge, des de l'hospital de Vinaròs,  dient-me que estava be i amb una foto del braç lluint no se quants punts...el voleu veure? 

Bueno, va...no se si pot molestar a algú, si no, si sou aprensius, no mireu, però es una ferida neta i curada. 

Mil gràcies a Felipe i a la resta d'emboladors, va ser una experiència intensa!

Be, ja està. Així ho vaig viure...

Ens veiem a festes...d'aqui a no res, concretament, dijous a la nit ja dormiré a Cervera!

Preparats per embolar...

Sabeu què és això? Son els aparells necessaris per embolar un bou: cordes, suports, boles d'espart, arandeles per les banyes i trementina.

Vagi per endavant que es una pràctica amb la que no hi estic d'acord, que em fa patir i la trobo innecessària...i a més, no estic a favor del maltracte als animals. Però si mìnteressa el que mou l'home a fer segons quines accions i veure com les fan.

Passejava per Cervera una tarda de bous i em vaig trobar els emboladors que havien d'"actuar" aquella nit. Em va semblar interessant assentar-me amb ells i fer fotos. Els hi vaig demanar permís, em van dir que si i vaig anar a buscar la càmera.

Vaig aprendre molt, per exemple que s'ha de ser d'una pasta especial per fer aquell ofici doncs, un d'ells, Felipe,  portava el cos amb senyals d'haver estar cornejat múltiples vegades...fixeu-vos amb la següent foto. A la cuixa dreta se li veu una incissió rodona i profunda...podia haver mort amb aquella cornada, però Felipe te més vides que 7 gats junts.

Mentre anava parlant Felipe anava deslligant les cordes, noves, que nuarien el bou aquella nit. Els seus companys feien altres feines i se l'escoltaven.

Les boles, perque es puguin encendre, les mullen amb trementina, líquid inflamable de durada considerable i quan ja tenen posat dins de la funda de metall, foradada, aquella mena de fregall de filaments finíssims, el van despentinant perque pugui entrar l'aire i sigui més inflamable...

Les boles son el final d'una estructura de ferro que acaba amb unes arandeles que es per on es passarà la banya del bou. Ivan em va explicar que perque tot vagi be i treure perill a tot plegat, cal que l'animal no tingui les banyes massa tancades perque així, quan se l'amorra al caixò per posar-li, sigui més ràpid i fàcil. 

Es molt important la destresa, s'ha de ser moooolt precís, valent, ràpid i conèixer a la perfecció tot el procés per no perdre ni un segon. El toro està espantat i te una força descomunal. Us presento els meus amics emboladors...

Gràcies a ells vaig saber com s''embola un bou de primera ma i em van regalar pujar al caixó, a fer fotos, en el moment que embolessin el bou aquella mateixa nit....uauuuu! quin subidón!!

Però ara us deixo amb la resta de fotos de la preparació...Espero que les gaudiu i aneu entrant en un ambient pre-festiu cerverí!

Sardines per esmorzar!

Eren dies de festes.

Recordo que em deia un de la colla
- demà vindràs a esmorzar?
-on?
-sardines a la plaça, pa amb tomàquet i un got de vi...
-home no! que jo al matí menjo molt senzill i suau

Quina mentida! Aquell dia i l'altre i tot els que va durar, vaig esmorzar sardines a la plaça.

Què bones! L'Amadeu i el seu amic, en Genís i José, organitzen la "sardinà" i ens regalen el paladar amb un dels peixos més humils i més gustosos que el mar ens ofereix, durant 3 o 4 dies.

Les fan amb grans paelles, plenes d'oli roent que fa que les sardines es fagin però no s'empapin d'oli, arrebossades amb farina...es impossible no menjar-ne.

I després amb el pa del poble, el tomàquet i el gotet de vi...uauuu que bo, per deu!



En fi...que s'acosten les festes i que tots en tenim ganes i això que us escric i les fotos son perque comenceu a salivar!

Jajaja!