Tal i com us vaig explicar en el post anterior, després de veure els aparells per embolar el bou, a la nit tocava embolar-lo i m'hi vaig atrevir, acceptant la invitació dels emboladors de pujar al caixò. Un d'ells m'aguantava perque al fer fotos no em podia agafar al caixò....va ser una gran experència. Veureu...
El dia anterior ja vaig veure que l'ambient que es forma a la plaça, les cares de la gent, el moment, es de tensió màxima, es respira un ambient carregat i la plaça està plena com un ou.
Estan preparats per que baixi el bou del camió. Mentre, un dels emboladors, mulla de trementina les boles que s'encendran un cop col.locades a les banyes del bou...
Amb el bou fora del camió, aquest s'ha d'encarar al caixò i posar-li les boles subjectes als suports, passar-li les banyes per les arandeles i apretar les palomilles...
Les reines venen amb una torxa i encenen les boles...fixeu-vos amb les cares i com arrenquen a còrrer...Aquesta foto es de les festes del 2011...
Un cop està el bou embolat, Felipe ha de tallar les cordes...es un moment molt perillós... atenció!
I ja està! El bou embolat corre per la plaça...però....atenció! Què passa?
Semblava que tot havia sigut perfecte, però de cop vam veure que Felipe es queixava i sagnava pel braç...i sortia corrent baix els carafals cap a l'ambulància.
El bou va fer un mal gesto i li va enganxar el braç amb una "palomilla"...es va fer un silenci a la plaça. L'ambulància va haver d'atendre Felipe i se'l van emportar....quin patiment!
Aquí vaig entendre el que m'explicava Ivan, que és molt important que les banyes dels bous no siguis massa tancades i, si us hi fixeu, aquest les hi tenia.
Al final, va ser només un susto, un altre marca al cos de Felipe i l'endemà, em va enviar un missatge, des de l'hospital de Vinaròs, dient-me que estava be i amb una foto del braç lluint no se quants punts...el voleu veure?
Bueno, va...no se si pot molestar a algú, si no, si sou aprensius, no mireu, però es una ferida neta i curada.
Mil gràcies a Felipe i a la resta d'emboladors, va ser una experiència intensa!
Be, ja està. Així ho vaig viure...
Ens veiem a festes...d'aqui a no res, concretament, dijous a la nit ja dormiré a Cervera!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada