Eren dies de festes.
Recordo que em deia un de la colla
- demà vindràs a esmorzar?
-on?
-sardines a la plaça, pa amb tomàquet i un got de vi...
-home no! que jo al matí menjo molt senzill i suau
Quina mentida! Aquell dia i l'altre i tot els que va durar, vaig esmorzar sardines a la plaça.
Què bones! L'Amadeu i el seu amic, en Genís i José, organitzen la "sardinà" i ens regalen el paladar amb un dels peixos més humils i més gustosos que el mar ens ofereix, durant 3 o 4 dies.
Les fan amb grans paelles, plenes d'oli roent que fa que les sardines es fagin però no s'empapin d'oli, arrebossades amb farina...es impossible no menjar-ne.
I després amb el pa del poble, el tomàquet i el gotet de vi...uauuu que bo, per deu!
En fi...que s'acosten les festes i que tots en tenim ganes i això que us escric i les fotos son perque comenceu a salivar!
Jajaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada