Podriem dir que unes festes sense colla no son del tot festes. La meva colla, la formem gent que hem estat moooolts anys sense veure'ns i ara hem tornat a Cervera. A Cervera, la que sempre ens ha acullit amb els braços oberts.
Dinars, sopars, berenars, excursions, bous, aperitius de despedida que fan que, els que havien de marxar, es quedin, brindis, risses, dansa, menjar pipes baix del carafal, empanades impossibles, arròs a hores d'anar a dormir...fotos...abraçades...xiquets, grans, adolecents, premis, aspaletes....tot i tot...
Quasi que el primer dia de tornar a la feina ho fem entonant alló tan pamplonica del "Pobre de mi" i es que son moltes hores de diversió amb amics que fins d'aquí a 11 mesos no tornaran.
Tots ens repetim que potser a les festes de Nadal, a Pasqua o algun cap de setmana, però és difícil...la nostra colla te gent de Madrid, València, Alacant, Barcelona...i per això ens fa tanta il.lusió poder reunir-nos.
Se que el que explico passa a moltes colles...i es per això que, si voleu, podeu enviar-me fotos de la vostra per poder escriure un post com aquests i penjar les fotos.
Les fotos que us presento son fetes amb mòbil i enviades per whp de tots els que formem la nostra colla. Gràcies a tots!
Com deia Amaral:
Son mis amigos,
En la calle pasábamos las horas,
Son mis amigos,
Por encima de todas las cosas...
Me uní a esta colla mucho más tarde que el resto,pero ahora se me hace raro pensar en un verano sin ella y por supuesto sin Cervera. Creo que en los días que pasamos juntos compartimos tanto que nos da para aguantar los 11 meses restantes, para tener ganas de llegar y volver a reencontrarte con toda esta gente tan maravillosa y retomar encuentros, charlas,cervezas,comidas...........todo como si lo hubieramos dejado el día anterior.
ResponEliminaGracias por recopilar todos estos recuerdos.
Un gran beso